Archivo de la etiqueta: PSC

El derecho a disidir. Más democracia.

 

 

Llevamos cerca de dos años hablando sobre el derecho a decidir de las personas, de las naciones sin estado, de los estados, de todos. La verdad es que es un tema del que mucho se ha hablado, pero algunos acontecimientos que veo que suceden últimamente me han llevado a plantearme hablar de otro derecho, el derecho a disidir.

Viendo como se mueve la sociedad y sobretodo la política, vengo observando desde hace un tiempo que pese a que existe cada vez más una tendencia individualista y a crearse cada uno su propia opinión, esta no se sustenta sobre bases de democracia pura, y por tanto no se tolera demasiado bien por los diferentes grupos de opinión o pertinencia (políticos, religiosos o dogmáticos, etc) que alguien perteneciente a esos grupos piense distinto a la opinión reinante, es decir, sea disidente. Intentaré poner diversos ejemplos.

Uno, muy fácil y actual, es el de la votación del próximo día 16 en el Parlament donde algunos diputados del PSC, y yo creo que incluso alguno del PP, querrían votar distinto que lo que ha decidido el partido de forma mayoritaria. En el caso del PSC, ha llevado a la amenaza de la dirección del Partido a la expulsión si se produce la disidencia, una disidencia que por otra parte, tiene una presencia real entre los votantes y militantes del PSC por más que no se le quiera permitir la visibilidad en una votación en el Parlament. ¿Acierto o error de la dirección no aceptar la representación de los disidentes?

Otro ejemplo donde se pretende criminalizar la disidencia es en el famoso caso del Barrio del Gamonal, de Burgos, donde un gran número de vecinos está en contra de la reurbanización de una Avenida de su barrio, y el alcalde de la ciudad pretende imponerla bajo el amparo democrático de que ha ganado unas elecciones y por tanto tiene el apoyo mayoritario de los burgaleses (a su criterio). En cambio, no cesan las protestas cada vez más multitudinarias. ¿Está legitimado el alcalde para imponer su proyecto o debe anularlo por la presión popular?

Otro ejemplo también es el de la nueva Ley del Aborto, donde con la excusa de que lo llevaban en el programa, pretenden colarnos con su mayoría absoluta en el Congreso de los Diputados una Ley más retrograda que la de hace 30 años. Incluso miembros del PP han pedido la votación secreta cuando deba aprobarse en el Congreso, para poder ser disidentes sin que se les señale como no obedientes a las directrices de su partido. ¿Dejará el gobierno que las votaciones sobre consciencia sean secretas?

Y el colmo de la criminalización de la disidencia es la ley de seguridad ciudadana que nos pretende colar el Ministro del Interior, para impedirnos el derecho a manifestarnos y a disidir de las políticas de nuestros gobernantes, y que nos llevará a ser uno de los estados más represivos de Europa. ¿Por que no podemos protestas si algo no nos gusta?

Esta claro que el funcionamiento de la democracia en España (y por consecuencia en Catalunya) dista mucho de un sistema donde se llega a ser representante de los ciudadanos por méritos propios, dado que se votan listas cerradas que previamente ha elaborado una Comisión de listas cerradas y un candidato (el único que se expone de verdad). Seguramente un sistema de listas abiertas, donde cada diputado y o diputada se tuviera que ganar su elección, y de este modo después poder tener cierta libertad de movimientos dado que la representatividad se la dan los ciudadanos no sólo de ley, si no también de facto, sería mucho más democrático de lo que es ahora.

A la vez, mientras no se modifican las leyes electorales para hacer la democracia más cercana a la ciudadanía, y que los electos no deban su elección a la dirección de su partido, si no a los ciudadanos, tenemos un elemento muy poco utilizado pero muy útil, que es la consulta. Consultas no sólo para saber si queremos ser independientes o no, si no también para saber si aceptamos la propuesta de reurbanización de nuestro barrio, si queremos o no queremos una Ley de aborto más restrictiva, etc.

En definitiva, la mayoría de la población de hoy ya se ha educado en democracia, y ya no necesita tanto paternalismo de aquellos que creen que saben que es lo mejor para los demás. Tenemos ganas de decidir más cosas y no sólo una alternancia de gobiernos oligárquicos cada cuatro años. Tenemos ganas de más democracia.

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Política

Revolució política: “La democratització dels partits democràtics.”

Podria semblar absurd el títol d’aquest post, però sí, el que demana la societat actualment és encara més participació en la pressa de decissions polítiques, per què només aquesta participació més amplia, serà símbol de transparència.

Ahir el Pere Navarro, primer secratari del PSC, va tornar a sumar com a líder dels socialistes. Cal dir, que des que el PSC va votar diferent que el PSOE al Congrés de Diputats sobre el Dret a decidir, en Navarro ha anat fent algunes pases que per mi són més que positives, i que el situen en una posició molt millor de la que tenia als ulls de la militància i de la ciutadania.
 
Ahir, al Consell Nacional dels Socialistes, en Pere Navarro va dir textualment: “Em comprometo a continuar modernitzant el partit, i per tant, avui us dic que qualsevol coalició electoral o pacte de govern que faci el PSC en el futur serà decidit en referèndum pel conjunt dels i les militants del partit. No vull decisions individuals,sinó projectes col·lectius,i, per tant,si arriba el moment algun dia,ho decidirem junts, a proposta del primer secretari, i referendat pel Consell Nacional perquè crec que és bo que així sigui.”
 
Crec que el gir que va donar ahir Navarro era necessari per al PSC, però és encara més necessari per a la societat. Com ja escrivia en aquest bloc al gener de 2012, amb el títol, Son tiempos de wiki , la societat ha canviat, i avui dia, perquè algú es senti part d’un projecte, ha d’ajudar a construir-lo, o almenys tenir l’opció de fer-lo.
És cert que el PSC ha passat i està passant, segurament, per moments convulsos. No és fàcil adaptar un partit de govern d’esquerres als nous temps, simplement per un motiu, la revolució és intrínseca a l’esquerra, el que fa que tots (militants i votants) siguem molt més exigents amb l’esquerra a l’hora de la necessitat de nous projectes, que el que són els militants i som els ciutadans amb els partits de dretes, de qui el que s’espera és el conservadorisme.
Navarro sembla que ha entès la complexitat de la situació que teníem els socialistes catalans, i després de més d’un any en la primera secretària ha començat a mobilitzar el canvi que necessita el PSC. Segurament ha estat necessari per a aquest canvi que Navarro deixés de ser Alcalde de Terrassa. Sí, Navarro ara actua amb la llibertat de no haver de buscar cap altre objectiu que aconseguir la centralitat política del PSC a Catalunya, i això el lliura de la càrrega institucional que suposa un ajuntament, i que de vegades pot tenir necessitats contraposades a les del càrrec de Primer Secretari dels socialistes catalans.
Com deia en el meu últim post El día que dejé de ser anónimoels militants de base del PSC volem que el nostre partit sigui “capdavanter de la democràcia interna i del dret a discrepar.” I en aquest sentit, ahir Navarro i el PSC, van donar un pas al capdavant que ara cal consolidar en el temps. És necessari acostar la política i les decissions politiques als militants i conseqüentment als ciutadans, els quals ens hem educat en democràcia, ja no entenem d’estructures militars, piramidals, on uns pocs al cim de la piràmide decideixen, desescoltant la majoria de la gent que està a la base de la piràmide. AL meu criteri, aquest mètode de funcionament dels partits polítics va ser útil mentre la majoria de la militància i de la ciutadania havia estat educada en els valors jeràrquics de l’església catòlica i del franquisme. Ara que ens acostem als quaranta anys de democràcia a Espanya, la majoria de la població ja no entén de decisions imposades verticalment. Si a això li sumem la facilitat d’accés a la informació que ens donen les NTIC, encara es complica més la gestió piramidal.
No vull deixar acabar aquest post sense aclarir que avui és el PSC el que dóna un pas més en la democratització de la societat, perquè ho sol·licita la seva militància hereva dels valors de la revolució. La resta de partits que no creguin que aquesta guerra no va amb ells, perquè només és qüestió de temps que hàgin de passar per aquest procés, encara que avui la seva militància, més conservadora, no els hi exigeixi.

Deja un comentario

Archivado bajo Política

Com veig el meu PSC

No sé si la meva opinió és important, però si sé que no expressant-la no s’aconsegueix canviar res, i per tant, he decidit molestar als meus seguidors de facebook expressant la meva opinió sobre Com veig el meu PSC.  I l’expresso, per què desitjo un PSC fort, amb capacitat de presentar una alternativa de govern real a Catalunya, i recuperant l’hegemonia municipal perduda ara fa poc més d’un any. Aquí deixo la meva reflexió:

Banderes i demagògia

Sembla que ara toca parlar de pactes fiscals, independències, i banderes, i darrera del discurs de les banderes, sempre hi ha la voluntat de defugir altres debats, com els de les retallades socials que estem patint, i en el nostre cas, fins i tot la inoperància que està mostrant el nostre partit en els darrers temps per plantejar una alternativa creíble pel ciutadà tant a Madrid com a Catalunya.

Crec que ja és hora de començar a posicionar-se a l’esquerra, si no volem que ICV ens tregui el poc electorat que ens queda. Dic poc, per què dona la sensació que anem en caiguda lliure i sense lideratge.Ja ni ha prou de sempre fer cara de peix bullit intentant defensar uns posicionaments que curiosament passen per no posicionar-se mai. El món ha canviat, tot ha canviat, l’únic que no ha canviat és el funcionament orgànic d’un partit que com no s’adapti als canvis té perill de convertir-se en residual o desaparèixer.

La política

Que el país i l’estat s’han gestionat de manera ineficaz els darrers 30 anys, és una evidència, que la política està plena de gent que ha supeditat l’interés general als seus interessos particulars, és una altra evidència. Evidentment no són tots, però són molts, només cal veure les notícies. I el problema són els molts altres que han estat callats sense denunciar actituds il·licites en molts casos. Els partits polítics en general, i entre ells el nostre, s’han comportat com exercits dictatorials on s’ha valorat sempre l’ovediència al líder per sobre de l’interés de millorar el partit. Aixó ha de canviar, per què no té sentit en una societat que a través de les xarxes socials és capaç de derrocar dictadures molt més fortes que les nostres estructures, però sobre tot, per què ens allunya de la realitat que viu la gent del carrer.

Potser no és hora de “centre”

El “centre” que busquem, no existeix, i l’estratega que hagi cregut que s’arriba al “centre” no posicionant-te, està errat. A base de posicionar les teves opinions, són els altres els que et veuen al “centre”.

Quan estem vivint els majors atacs viscuts mai al nostre sistema de benestar, atacs i retallades ideològiques des de la dreta més lliberal, pot ser no és suficient un discurs que no defensa a la persones amb la mateixa intensitat i radicalitat que els atacs que pateixen. Els liberalistes s’estan carregant l’economia, i l’Estat del Benestar construit des dels inicis de la democràcia des de l’esquerra.

Els ciutadans que ho estan passant malament necessiten que el PSC digui als governs el que ells dirien, i no ho troben. És la nostra tasca, de tots els militants, aconseguir que es trobin representats o no recuperarem la seva cofiança, i som igual de responsables amb el que passi en el futur amb el nostre partit els que ens limitem a dir amén, que els que decideixen per nosaltres.

Deja un comentario

Archivado bajo Política