Archivo de la etiqueta: localización

Aire o fum? Efectes high cost d’economies low cost

Fa 20 anys, aproximadament, es va expropiar terrenys a uns quants pagesos i ex pagesos de Viladecans a Ca n’Alemany. Es va fer sota l’interès general de construir sòl industrial, que posteriorment es va transformar per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Viladecans en sòl per un fer un Parc Aeronàutic, que al poc temps va passar a ser sòl per fer un Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Sostenible.
En 20 anys, l’ús futurible del sòl expropiat als pagesos de Viladecans va canviar de destí, però sempre sota etiquetes cada cop més glamurosses. Finalment, en l’època del low cost, del 27% per cent d’atur, de la incapacitat de les administracions públiques de fomentar ocupació, tot aquell glamur del Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Sostenible, ha acabat en un Outlet que construirà l’empresa Neinver, i cerquem el glamur en titulars de diari tipus “1.ooo treballadors” o “més gran que la Roca Village” o “es contractaran treballadors procedents dels ERO…”.

La veritat és que els governs les estan passant magres, sembla impossible buscar solucions al gran problema d’atur del país, i fins i tot, estan disposats a abraçar-se al diable per aconseguir posar esparadraps a l’esquerda social que patim. Se’m fa fins i tot difícil fer culpables al govern de la Generalitat o al de l’Ajuntament de Viladecans d’aquesta incapacitat, però se’ns dubte, hi havia altres opcions.

No es casual que hagi començat parlant dels pagesos expropiats fa 20 anys. Ho faig per dos motius ben diferents, però totalment complementaris. D’una banda, si fa 20 anys s’haguessin volgut expropiar els terrenys de Ca n’Alemany de Viladecans per fer un centre comercial, l’expropiació no hauria estat possible, o almenys, no s’hauria pogut justificar sobre la base de l’interès general. En aquell moment, no s’hagués entès aquesta aposta. No sóc cap expert jurídic en aquests temes, però cal tenir en conte aquest fet, i fins i tot la probable demanda de revaloració del justi preu que en el seu dia varen rebre els expropiats. De l’altre, crec que si el que es pretén es generar riquesa global a la ciutat, la inversió s’hauria de fer en el centre de la mateixa.

Outlet sí, però a l’eix comercial

Fa molts anys que a Catalunya estudiem els anomenats BID,Business Improvement District, que tant a la Gran Bretaña com a Alemanya i als Estats Units funcionen amb dos objectius diferents, el primer revitalitzar i regenerar zones urbanes antiquades, i el segon, atraure clients per els negocis que existeixen a la zona. Aquests models, de gestió públic-privada, han intentat impulsar-se des de la Generalitat tant amb el govern tripartit, com també des del de Convergència i Unió, i sempre ens hem quedat només amb l’impuls. Hi ha una realitat, i és que les grans patronals del Comerç urbà de proximitat, PIMEC i Confederació de Comerç, mai han tingut un discurs clar sobre aquest tema, encara avui no sabem quina opinió tenen. Les associacions de comerciants, han estat força subvencionades i el comerciant ha estat molt poc cooperatiu en la majoria dels casos per assumir fer un pas endavant amb aquest tema en època de bonança econòmica.

Per què parlo dels BIDs, d’eix comercial i de la regeneració d’espais de la ciutat?

Doncs per què cal tenir en compte que, en el cas que ens ocupa, es continua perpetuant el model de creixement econòmic que ja havia explotat, és a dir, el desenvolupament de noves àrees per l’especulació immobiliària. A Viladecans, si calia generar un nou espai comercial per dinamitzar la ciutat, la Generalitat i l’INCASOL tenen encara per desenvolupar al centre de la ciutat, al casc antic, el Pla General Metropolità de 1976, que permetria una regeneració de la ciutat en un casc antic que cau a trossos donada la impossibilitat de construir en alguns punts que dura més de 37 anys o fins i tot la impossibilitat de poder obrir negocis en espais cèntrics de la ciutat per què l’Ajuntament dona els permisos en precari, obligant a la renuncia als danys i perjudicis al que es podria exposar l’empresari si acaba en algun moment desenvolupant-se el PGM de 1976.

El desenvolupament d’habitatge protegit i espais comercials per un outlet o un centre comercial en ple cor comercial de la ciutat, ben a prop de la Biblioteca, l’Atrium i els actualment tancats Cinemes Lauren, podria ser realment el motor que el comerç i serveis de la ciutat necessiten. Podria ser motor de regeneració de la vida de la ciutat donat que generaria visites exteriors en ple cor comercial i de serveis, no a les afores, i l’Ajuntament i la Generalitat tindrien l’oportunitat de desenvolupar-ho. Si es pretén crear més centres comercials, fer-los al centre de la ciutat sí que és realment dinamitzador de l’activitat econòmica existent, i permet millorar al comerç de proximitat i la restauració local. Fer-ho en recintes oberts o tancats a les afores, és la mort pels negocis locals i fins i tot per la vida de la ciutat.

D’altra banda, tampoc és banal que estiguem acabant emprant un espai que podria servir per activitats primàries o secundàries, és a dir, agricultura o industria. Les activitats productives, són les que realment generen riquesa a l’econòmica. Si ens fixem en països i regions que ja han sortit de la crisi, en cap cas parlem d’economies on es prioritza el comerç i els serveis, si no l’activitat productiva. En un món globalitzat la independència econòmica dels territoris ve donada per la seva capacitat de produir, i per tant, potser actualment tindria més sentit tornar a generar espais de producció agrícola, respecte a col•locar ciment sobre més espai que no sigui productiu, i regenerar aquelles àrees de la ciutat que ho necessiten per col•locar nous projectes d’activitat no productiva.

Què és un outlet?

A la vegada també és important tenir en compte algunes circumstàncies. Una d’elles és la manca de regulació d’aquest concepte que anomenem outlet. Un oulet, segons la definició de wikipedia per què no hi ha definició legal enlloc, “és un espai comercial monomarca o multimarca on es venen productes amb defectes de fabricació o d’altres temporades”, és a dir, un outlet seria el lloc on es venen el que en la legislació comercial vigent en diem “saldos”. Curiosament, per poder vendre “saldos”, una de les condicions legals és que almenys faci sis mesos que estan en propietat del venedor, cosa que evidentment no es compleix en aquest cas. No hi ha cap regulació específica de botigues que només venguin saldos, donat que es considera, pel legislador, que la venta de saldos és una manera d’alleugerir els estocs pels comerciants, no pas un negoci rentable.

També voldria posar l’accent en un tret important d’aquest projecte, l’empresa Neinver. Ens han volgut fer creure que parlem d’un centre comercial tipus La Roca Village en quan a l’oferta comercial, però aquest fet a mi (i em consta que a d’altres) em genera dubtes. He visitat la web de Neinver i he parlat amb algun expert en aquests temes, i sembla que l’oferta habitual dels Style Outlet (el format triat per Viladecans) de Neinver no és de marques del que denominaríem “segment Luxe”, que és el segment amb més representació a La Roca Village, si no marques que cerquen un públic objectiu de poder adquisitiu mig-alt, i en format outlet més aviat mig. Això és important a l’hora de tenir clar quins seran els visitants del centre comercial.

Quin pot ser l’efecte sobre l’ocupació?

En quant a l’efecte sobre l’ocupació és evident que el càlcul de 1.000 llocs de treball no té en compte el saldo net de llocs de treball, és a dir, el càlcul que resulta de restar als llocs que suposadament es crearan aquells que destruirà la infraestructura comercial entre el petit comerç del delta de Llobregat, i més enllà, donat que aquests centres tenen un efecte metropolità. A més, caldria conèixer l’enfoc d’aquest nou centre comercial, és a dir: si l’enfoc, com sembla ser que es preveu, va molt dirigit en gran mesura al turisme rus, és difícil que creí llocs de treball entre les persones desocupades del Delta del Llobregat, donat que ni pràcticament parlen anglès, i encara menys rus, i el nivell d’anglès entre els turistes russos que rep Catalunya, tampoc és massa alt. Al marge d’aquests temes, es crearan ocupacions de baixa qualificació, amb condicions laborals, salarials i d’horaris de baixa qualitat.

Sobre la diferència amb Eurovegas

Fa pocs dies sentia la frase “més val que vinguin russos a comprar que ludòpates a jugar” per justificar el canvi de punt de vista ara favorable a aquest projecte d’outlet de gent que no era partidària a Eurovegas. Doncs bé, jo no li trobo la diferència, o si la trobo, simplement es tracta d’una diferencia de valors, però no des de l’àmbit de desenvolupament econòmic. S’hipoteca espai disponible per activitat industrial o recuperable agrícola, en activitat que no és productiva, si no de serveis, exactament igual que amb Eurovegas. A diferència d’Eurovegas, el casino per si sol, podia ser susceptible d’atraure turisme, no és el cas de l’outlet, que simplement serà un lloc més a visitar pels turistes, però cap turista vindrà a Barcelona a veure l’outlet com activitat principal. Per tant, pretendre criminalitzar el negoci del joc respecte a la compra a baix preu, és simplement una qüestió de valors morals, no pas de model de creixement econòmic.

En el meu cas, em posiciono en la mateixa contundència en contra d’Eurovegas, que ho faig ara de l’outlet. Cap dels dos és el model de creixement que jo desitjo per el meu entorn per què responen a l’eliminació d’espais productius per canviar-los per espais de serveis i comercials, en comptes d’optar per regenerar espais comercials de la ciutat morts.

Fomentar centres comercials d’un sol propietari és una política d’esquerres ?

Aquesta pregunta m’ha costat generar-me-la, i tenir una resposta mínimament objectiva. Al meu criteri, és un NO ROTUND. Si afavorim la implementació des de les administracions públiques de grans operadors que gestionen el negoci que gestionarien 250 pimes, estem acabant amb les rendes mitjanes. Es tracta d’un atac frontal a les famílies d’autònoms i petits empresaris amb nivell de rendes mig i mig/alt, per afavorir a una sola empresa inversora, que ocuparà amb salaris baixos i amb l’únic objectiu d’aconseguir el màxim benefici pels seus accionistes. En el cas hipotètic que arribéssim a tenir més treballadors contractats que els que perdrem pel camí, el seu salari mig serà molt més baix. Fins i tot en termes de Renta Bruta Mitjana de la població podríem analitzar una decisió d’aquesta índole i segurament ens adonaríem que estem impulsant una línia errònia des dels valors de la socialdemocràcia. D’alguna manera estem contribuint a fer més rics als rics, i més pobres als que no tenen tant.

Economia low cost

En definitiva, ens estem endinsant paulatinament en el model econòmic de l’especulació i el low cost. Els gestors públics especulen amb sòl que expropien a preu de low cost amb uns objectius, s’acaba produint l’explotació d’aquest sòl 20 anys després, a preus de low cost Neinver executa un projecte d’Outlet a 15 minuts de Barcelona donat que a l’Incasol li convé vendré ràpid, i els clients compraran low cost de marques.
Aquesta no és la comarca que voldríem deixar als nostres fills, i el problema és que per tant low cost acabarem pagant un high cost.

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Competitividad Regional, Política

El Problema es la localización

Durante mucho tiempo, en España creímos que el desarrollo económico de las autonomías y del Estado, seria un éxito si éramos competitivos a nivel de costes para la inversión del capital global, y viendo cada territorio, incluso dentro del mismo Estado, como territorios contrincantes en la lucha por la inversión extranjera.

La verdad, es que este pensamiento lleva muchas veces a hacer cualquier cosa por ser más competitivo que el de al lado, haciendo que nuestros costes sean más bajos y facilitando a las empresas la ubicación en nuestro territorio rebajando impuestos, cediendo espacios, dándoles subsidios o cediendo incluso en los controles de normativa haciéndolos más flexibles. Este hecho incluso sigue dándose en algunas comunidades autónomas que de esta manera pretenden conseguir que se instalen más industrias en su región. No viendo que esto es pan para hoy y hambre para mañana. Esto implica que los ciudadanos de estas comunidades hayan de tener más precariedad en su trabajo, salarios más bajos, pérdida de otro tipo de derechos y lo que es peor, una paulatina pérdida de poder de la administración pública frente al capital. Además, este estilo de competición no consigue atraer la inversión de manera estable, sino que las empresas que se instalan lo hacen por las condiciones que se les dan, y en el momento que reciben condiciones que les convienen más en otro lugar, se van dejando una situación igual, si no más precaria de la que existía en el momento que decidieron aterrizar en nuestras fronteras.

Además, no suele ser muy habitual que estas empresas reinviertan sus ganancias en el territorio donde se han establecido, ni si quiera durante su estancia, o sea que mucho menos todavía una vez han decidido marcharse. Normalmente, estas empresas no sienten ningún tipo de responsabilidad a un territorio o a una ciudadanía, si ni siquiera la tienen con sus propios trabajadores cuando deciden marcharse, de este modo no se comprometen con el desarrollo del municipio o de la comunidad donde han ido a parar.

Viendo como funciona la inversión foránea, más después de las experiencias de deslocalización que estamos viviendo, creo que tanto para España, donde como he dicho todavía se compite de ese modo en algunas regiones creyendo que es la forma de desarrollarse, como los nuevos países de la UE, deben plantearse que su desarrollo económico y social no va a venir de fuera, como si se encontraran una lámpara de Aladín, sino que implica potenciar a las personas y las organizaciones que ya están hoy en su territorio. Invirtiendo en desarrollar las capacidades de las personas mejorando los sistemas educativos, mejorar la capacidad de gestión de la administración pública, y redescubriendo nuevas actividades y recursos a las que quizás no les hemos dado valor hasta la fecha.

No pretendo criminalizar la inversión extranjera, pero hay que tener en cuenta que si los recursos que se dedican a captar esas inversión, se hubieran captado a fortalecer el desarrollo de aquellas empresas que son propias del territorio, posiblemente habríamos conseguido un desarrollo económico no tan rápido, pero si mucho más comprometido con el desarrollo social del territorio.

Deja un comentario

Archivado bajo Competitividad Regional, Política