Archivo de la etiqueta: cocreación

#imaginaGavà, 50 idees pel futur de Gavà.

foto imagina paràgraf prom

 

Durant a els mesos de desembre a març he estat participant en la Comissió de Dinamització del projecte # imaginaGavà, un projecte impulsat per l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i recolzat per l’Agrupació del PSC de Gavà, on els ciutadans, a través de sessions presencials de treball, i la votació presencial i telemàtica, han pogut escollir 50 idees que Raquel Sánchez incorporarà al seu Programa per les Eleccions municipals del maig de 2015.

Us deixo el vídeo explicatiu del projecte per aquells que no hi heu prés part.

 

Deja un comentario

Archivado bajo Cocreación, Gavà, Política

Revolució política: “La democratització dels partits democràtics.”

Podria semblar absurd el títol d’aquest post, però sí, el que demana la societat actualment és encara més participació en la pressa de decissions polítiques, per què només aquesta participació més amplia, serà símbol de transparència.

Ahir el Pere Navarro, primer secratari del PSC, va tornar a sumar com a líder dels socialistes. Cal dir, que des que el PSC va votar diferent que el PSOE al Congrés de Diputats sobre el Dret a decidir, en Navarro ha anat fent algunes pases que per mi són més que positives, i que el situen en una posició molt millor de la que tenia als ulls de la militància i de la ciutadania.
 
Ahir, al Consell Nacional dels Socialistes, en Pere Navarro va dir textualment: “Em comprometo a continuar modernitzant el partit, i per tant, avui us dic que qualsevol coalició electoral o pacte de govern que faci el PSC en el futur serà decidit en referèndum pel conjunt dels i les militants del partit. No vull decisions individuals,sinó projectes col·lectius,i, per tant,si arriba el moment algun dia,ho decidirem junts, a proposta del primer secretari, i referendat pel Consell Nacional perquè crec que és bo que així sigui.”
 
Crec que el gir que va donar ahir Navarro era necessari per al PSC, però és encara més necessari per a la societat. Com ja escrivia en aquest bloc al gener de 2012, amb el títol, Son tiempos de wiki , la societat ha canviat, i avui dia, perquè algú es senti part d’un projecte, ha d’ajudar a construir-lo, o almenys tenir l’opció de fer-lo.
És cert que el PSC ha passat i està passant, segurament, per moments convulsos. No és fàcil adaptar un partit de govern d’esquerres als nous temps, simplement per un motiu, la revolució és intrínseca a l’esquerra, el que fa que tots (militants i votants) siguem molt més exigents amb l’esquerra a l’hora de la necessitat de nous projectes, que el que són els militants i som els ciutadans amb els partits de dretes, de qui el que s’espera és el conservadorisme.
Navarro sembla que ha entès la complexitat de la situació que teníem els socialistes catalans, i després de més d’un any en la primera secretària ha començat a mobilitzar el canvi que necessita el PSC. Segurament ha estat necessari per a aquest canvi que Navarro deixés de ser Alcalde de Terrassa. Sí, Navarro ara actua amb la llibertat de no haver de buscar cap altre objectiu que aconseguir la centralitat política del PSC a Catalunya, i això el lliura de la càrrega institucional que suposa un ajuntament, i que de vegades pot tenir necessitats contraposades a les del càrrec de Primer Secretari dels socialistes catalans.
Com deia en el meu últim post El día que dejé de ser anónimoels militants de base del PSC volem que el nostre partit sigui “capdavanter de la democràcia interna i del dret a discrepar.” I en aquest sentit, ahir Navarro i el PSC, van donar un pas al capdavant que ara cal consolidar en el temps. És necessari acostar la política i les decissions politiques als militants i conseqüentment als ciutadans, els quals ens hem educat en democràcia, ja no entenem d’estructures militars, piramidals, on uns pocs al cim de la piràmide decideixen, desescoltant la majoria de la gent que està a la base de la piràmide. AL meu criteri, aquest mètode de funcionament dels partits polítics va ser útil mentre la majoria de la militància i de la ciutadania havia estat educada en els valors jeràrquics de l’església catòlica i del franquisme. Ara que ens acostem als quaranta anys de democràcia a Espanya, la majoria de la població ja no entén de decisions imposades verticalment. Si a això li sumem la facilitat d’accés a la informació que ens donen les NTIC, encara es complica més la gestió piramidal.
No vull deixar acabar aquest post sense aclarir que avui és el PSC el que dóna un pas més en la democratització de la societat, perquè ho sol·licita la seva militància hereva dels valors de la revolució. La resta de partits que no creguin que aquesta guerra no va amb ells, perquè només és qüestió de temps que hàgin de passar per aquest procés, encara que avui la seva militància, més conservadora, no els hi exigeixi.

Deja un comentario

Archivado bajo Política

Son tiempos de wiki

En Internet, un wiki, mediante enlaces internos, conecta páginas relacionadas de manera fácil e intuitiva, y muestra si la página a qué se enlaza ya se ha creado o todavía no. Un wiki no está pensado sólo para visitantes esporádicos, sino que busca que estos se impliquen en su creación y colaboran en los cambios constantes que lo modifican.

La democratización de la información, el acceso universal y desde cualquier parte a las fuentes, la comunicación activa entre personas, la suma de intereses individuales para transformarlos en colectivos, son  probablemente las cualidades de la nueva sociedad del siglo XXI. Estamos en un momento donde todo se conoce, todo se sabe por todos, y donde por tanto, hemos de construir de forma clara y transparente, y con la participación de todos.

Hoy, si queremos conseguir un proyecto mayoritario en cualquiera de nuestros entornos (laboral, estudiantil, asociativo, deportivo, etc.) éste pasa por se un proyecto construido por todos los que quieran construirlo, y conocido por todos aquellos que les interese conocerlo. Sólo de la cooperación, de compartir, del debate, de la diversidad de opinión, podemos conseguir proyectos que sumen a todos y no excluyan a nadie, proyectos que son ganadores porque son compartidos.

Pasaron de moda las jerarquías eclesiásticas o militares. La información se ha democratizado, y sólo sobrevivieran aquellos que entiendan que hoy ya no existen los dogmas de fe, si no que la credibilidad se gana cuando más compartes, cuanto más consigues que tu proyecto sea el proyecto de todos. Como en los Wiki de Internet, si queremos clientes o seguidores que se queden y trabajen en nuestro proyecto, que sean fieles a él, hemos de conseguir que sean cocreadores del mismo, que lo compartan, que lo modifiquen, en definitiva que lo hagan suyo…

Hemos de huir del posibilismo, y conseguir apoyos fieles, constructivos, de aquellos que dicen lo que piensan, y no lo que queremos escuchar. En los proyectos Wiki no se está implicado, se está comprometido.

Wiki es democracia.

Deja un comentario

Archivado bajo Cocreación, Política