A l’andalusa els “chocos”, les primàries a la francesa

Durant el mes de juliol hem assistit a un procés d’eleccions primàries en les files del Partit Socialista Andalús. De cop, el Sr. Griñan, es va despertar un 26 de juny dient que no anava a tornar a presentar-se a les eleccions Andaluses, va posar data a l’elecció mitjançant unes eleccions primàries a celebrar-se el 29 de juliol. El resultat, de sobres conegut, ha estat l’elecció de Susana Díaz, com la nova candidata a la Presidència de la Junta, i posteriorment, com la futura presidenta de la Junta d’Andalusia una vegada dimiteixi Griñan al setembre, segons el previst.
Aquestes primàries es van convocar, de forma ràpida, segons Griñan, a causa que es podia presumir un avançament electoral. Es van convocar amb només 18 dies per recollir avals, sense precampanya prèvia, i amb una sol·licitud d’avals mínims del 15 per cent de la militància, la qual cosa equival a 6.780 avals (uns 377 avals al dia). Durant aquests 18 dies, segons va denunciar José Antonio Rodríguez Salas, un dels precandidatss que recollien avals, no es va permetre l’accés al cens de militants dels precandidatss, encara que en canvi es va convidar des de les agrupacions socialistes a la candidata Susana Díaz, finalment l’única que va presentar avals, més de 22.000.
La història final és coneguda per tots, es proclama a Díaz guanyadora de les primàries, sense votacions, sense possibilitat d’obrir-les a simpatitzants, ni ciutadans; Griñan anuncia que deixarà el càrrec al setembre, perquè Díaz sigui Presidenta de la Junta i que el cas dels Eres, no segueixi afectant al Govern andalús.
Al meu entendre, tot el procés del PSOE-A, ha estat un procés de primàries teledirigit perquè el dofí de Griñan, la Sra. Díaz, la candidata de l’aparell del Partit, ho succeeixi en el càrrec. Elements com: convocar les primàries sense avís previ, amb només 18 dies per recollir avals, demanar l’aval del 15 per cent dels militants, el no accés dels precandidatos al cens oficial, la participació activa dels càrrecs orgànics del Partit en el suport i convocatòria a actes d’una precandidata, i no de la resta, i a sobre, que un mes després el problema ja no era un possible avançament electoral, si no que el President marxa pel desgast del cas de corrupció dels EREs; fa de les primàries andaluses una aixecada de camisa a la militància, als simpatitzants, i a les bases del partit.

Com ho hem de viure des del PSC?

El PSC ja fa temps que s’estava plantejant un procés de primàries a la francesa, és a dir, obert a la ciutadania, i a dues voltes, segons el diari Ara, així ho va pactar el Primer Secretari, Pere Navarro, amb els líders crítics.

D’aquesta manera, i tenint en compte que un procés de primàries, segons el mateix Navarro va relatar el dia de l’aprovació del Reglament pel Consell Nacional, ha de ser obert i democràtic, i permetre’ns tornar a conectar amb la societat i tornar a liderar una majoria progressista; aquest reglament, no es preveu tant poc obert com el d’Andalusia (Consulta reglament).

De totes maneres, com hem vist a les primàries andaluses, caldrà tenir en compte altres aspectes més enllà del propi reglament, per a que realment el PSC pugui tenir un líder triat per una base social amplia, que es presenti a les properes eleccions al Parlament de Catalunya liderant un projecte alternatiu al Govern de Convergència i Unió que sustenta ERC.

Per començar, les primàries s’haurien de convocar amb suficient antelació per a que tots els precandidats puguin comptar amb les mateixes oportunitats per donar-se a conèixer, no pel mètode d’urgència fer a Andalusia. Encara és més important aquest fet si tenim en compte que és més que probable, que l’inestable Govern Mas, acabi tornant a convocar eleccions anticipades com ja va passar a la legislatura anterior.

Un altre fet important, és que els càrrecs orgànics del Partit, han de garantir que el procés de primàries és net i democràtic, i que es garanteix les mateixes oportunitats a tots els precandidats. És a dir, sí un candidat té accés al cens de militants i de votants, també ho haurien de tenir la resta, i si hi ha un candidat a qui s’ajuda a difondre els seus actes de presentació de candidatura, també s’hauria de fer amb la resta. L’aparell del Partit, no pot tenir preferits davant d’una elecció democràtica entre els seus membres.

Finalment, cal tenir en compte que les primàries no poden respondre a l’interès personal de cap candidat, ni a un fals procés democràtic que cerqui simplement el reforç de lideratges o passar un tràmit. Cal garantir que la transparència del procés, encara ens apropi més a la militància, simpatitzants i ciutadania, del que puguem preveure inicialment. La societat ja no accepta falsos processos participatius precuinats, la societat educada en democràcia, vol participar, vol construir els projectes polítics, i vol triar qui els lidera. Ja ens queda molt lluny a moltes generacions aquells conceptes de “por la Gràcia de Dios”.

Compte amb les primàries, ben treballades i ben fetes, se’ns dubte seran una manera de tornar a conectar socialment amb la gent d’esquerres, però si juguem a voler dirigir-les massa, pot ser que encara la desconnexió i desafecció cap a les nostres sigles sigui encara més gran. Com ja vaig escriure fa uns mesos, cal que el PSC lideri la Revolució Política consistent en la democratització dels partits democràtics.

Deja un comentario

Archivado bajo Política

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s